Començar el mètode sense bolquers en 3 passos

Recordo perfectament la meva inseguretat abans de començar a provar el mètode. Com ho faré? Quan començo? Què necessito per començar? Aquestes només són unes entre moltes preguntes que em feia. Aquesta entrada introdueix el mètode en 3 passos senzills per a un començament positiu de la nostra experiència sense bolquers. Lluny de ser una descripció exhaustiva de tots els processos, aquest article ofereix coneixements bàsics sobre els materials necessaris i el primer contacte amb el mètode, a més a més de donar consells sobre actituts positives davant dels possibles imprevistos.

1. Preparar els materials – què necessito abans de començar?

És veritat que amb el mètode sense bolquers podem arribar a estalviar diners, però hem de ser conscients que en primer lloc li estalviem al nostre bebè el possible impacte sobre la seva salut que té l’ús constant de bolquers, a més a més de fomentar una bona comunicació entre nadó i cuidador, creant un vincle excepcional i amorós. Per a més informació sobre els avantatges del mètode, us convido a consultar aquest article.

Ho dic perquè tinguem clar que educar “sense bolquers” també implica una despesa inicial, tot i que aquesta dependrà molt del nostre estil personal, del model que triem i – naturalment – dels diners dels quals disposem. Alguns elements bàsics, però, no poden faltar i espero que el meu resum us ajuda a triar quins són els que us faran falta a vosaltres:

Recipient(s) per fer les necessitats

D’esquerra a dreta: Orinal xinès, bol de cuina, orinal senzill (interior extraïble) i orinal amb suport d’esquena (interior extraïble).

El més important: Un orinal, un cubell, una palangana… tot s’hi val! És veritat que podem optar, sobretot al principi, per a la pica del lavabo, el bidet o el vàter mateix per oferir-li el pipi/la caca al nostre nadó. Tanmateix, pot ser molt i molt útil tenir altres recipients a mà per ser més flexibles. El més important és que ens sentim còmodes amb la nostra tria, perquè així també transmetem seguretat al nostre nadó per poder relaxar-se i deixar anar. Per referències sobre orinals i altres recipients adequats, em podeu contactar directament. Però parlar de totes les opcions seria un article a part que de ben segur publicaré més endavant!

Empapadors / Protectors

Els empapadors són un altre element importantíssim per començar a aplicar el mètode quan es tracta del sofà, del llit, del seient de cotxe/cotxet – tots els llocs on no volem que els petits accidents es converteixin en grans problemes. Necessitem uns quants empapadors, reutilitzables o no, segons el model personal, per poder cobrir i protegir superfícies sensibles. Jo en tinc dos de grans de 80×80 i de bona qualitat que feia servir per al llit, a més a més d’alguns més econòmics que anava tallant a mida per cada ocasió. Un per al seient del cotxe, un altre per a la trona, un per al niuet… Si m’ho demaneu us puc recomanar alguna marca en concret, però n’hi ha moltíssimes i s’assemblen bastant entre elles. La quantitat d’empapadors que necessita cada família varia molt segons el grau d’exigència a la netedat. Els pipis d’un nounat que només fa pit són gairebé estèrils i no fan olor. Per tant, si no ens molesta el fet de saber que ja hem enganxat algun pipi, podem secar i reutilitzar els empapadors de tela fins a cert punt. Tot depèn, com sempre, de les decisions de cada casa i tot s’hi val, amb uns mínims d’higiene, és clar!

La roba adequada

Un exercici a fer amb una mica d’antelació, al poder ser abans del naixement d’un nadó, és la tria de la roba. Potser no és tan evident, però tenint en compte que un nadó pot fer uns 10 pipis diaris tranquil·lament, hem de plantejar-nos com fem per treure i posar-li la roba fàcilment. És important pensar-hi, perquè evitem cansar-nos o cansar al nostre nadó amb el trasbals de posar, treure i canviar roba. Aquest consell també afecta als bolquers que es puguin arribar a fer servir. Més fàcil i ràpid de treure i posar, millor. No hi ha una solució única, però d’entrada no recomano l’ús de bodis (perquè s’ha de canviar la muda sencera en cas d’accidents) i pijames d’una sola peça (si s’aplica el mètode de nit). Hi ha roba explícitament pensada per al mètode sense bolquers que es pot trobar a tendes en línia d’alguns venedors internacionals. Per exemple, hi ha els pantalons anomenats “split pants” o “pantalons xinesos” que tenen una obertura a la zona de cul i genitals per no haver de treure els pantalons a l’hora de fer una necessitat (molt útil per a llocs o temporades de molt fred). Són molt pràctics i si tenim mà esquerra (o una sogra meravellosa com jo), ens els podem (deixar) cosir. Per a més referències sobre roba, contacta’m!

Bolquers i “règim

Abans de començar, també hauríem de triar el “règim” que vulguem aplicar i el tipus de bolquers de suport que vulguem fer servir, si és que en volem fer servir. Amb règim em refereixo a la decisió sobre si volem o podem aplicar el mètode a temps complet o només a temps parcial. Tot s’hi val i no hi ha cap raó per abandonar la idea perquè hem de començar a treballar o perquè estem soles amb el nadó i no ens veiem amb cor d’estar atenta a les seves necessitats durant tot el dia. Jo mateixa vaig tornar a treballar 6 hores diàries als 6 mesos de l’Akai. A partir d’aquell moment, vam tenir moments mixtos de bolquers i sense bolquers i no sempre la persona que cuidava a l’Akai va poder seguir el mètode com l’havíem seguit des del naixement. Segons la literatura que havia llegit, el més fàcil i el més agradable per al nadó seria que hi hagués una rutina clara: “Els matins fins a tal hora sense bolquers” o: “Amb la mama i el papa sempre sense bolquers”, per exemple. He de dir que nosaltres mai vam ser molt constants en aquest sentit, simplement vam fer el que vam poder en cada moment. Segurament, és millor establir unes rutines – per als cuidadors i també per als nadons. Tot i així, si algú no es veu amb cor de ser constant, sempre dic el mateix: Millor “a vegades” que “mai”. Cada pipi o caca que el nadó pot fer en un lloc segur gràcies a la cooperació amb els seu cuidador és una experiència maquíssima i que marca positivament la relació amb les seves eliminacions i els seus cuidadors.

Bolquer de tela que s’obre per davant i amb cinturó, de manera que no cal estirar al nadó per treure i posar-lo.

Els bolquers que triem s’hauran d’adequar a les nostres capacitats i necessitats. Si no podem estar pendents de les necessitats del nadó 24/7, hem de triar si volem canviar mudes a cada “accident” o canviar bolquers. També hem de triar en quins moments i quin tipus de bolquers volem fer servir. Ens agraden més de tela? Ens va bé netejar-los cada dia? Fem servir bolquers d’un sol ús, però que siguin “ecològics” (no existeixen bolquers 100% ecològics, perquè sempre generen residus que quedaran per sempre al nostre planeta, però es pot optar per varietats amb menys materials contaminants)? Si volem fer servir els bolquers també durant les estones d’estar pendent de les necessitats del nadó (perquè no ens agraden les sorpreses, perquè no volem netejar tantes mudes o perquè simplement ens és més còmode), hem de triar amb encara més consciència quins bolquers ocasionen el mínim de trasbals a l’hora d’oferir-li l’orinal. Tinc algunes referències de diferents bolquers (altra vegada de l’àmbit internacional) que faciliten l’aplicació del mètode, perquè no hem d’estirar al nadó per treure-li el bolquer i després tornar a posar-li. Desaconsello bastant l’ús de bolquers “normals” durant els mesos que el nadó encara no s’aguanta dret, perquè no és viable haver d’estirar-lo abans i després de cada pipi. Genera molta frustració per a nadó i cuidador i s’acabarien cansant. Una alternativa poden ser els bolquers tipus “pull-up” que es venen per als nens ja més grans. Són com uns calçotets però com a bolquer. Nosaltres feiem servir calçotets d’aprenentatge a partir de l’any, aproximadament. L’experiència ha sigut tan positiva que tinc pensat fer-los servir ja molt abans amb el meu segon fill que està de camí. Ara: no són molt recomanables si encara no tenim “controlades” les caques, perquè netejar-les d’un calçotet d’aquests és incòmode. Prometo fer un article sencer sobre les opcions que tenim a l’abast sobre aquest tema complicat!

2. Ja ha arribat el moment! Observa els hàbits del teu bebè

Veureu que aquests dos punts que segueixen són molt més simples, perquè la pràctica sense bolquers és un model molt senzill. Un cop tenim el material a punt, la logística diària vindrà sola amb la pràctica i el començament, com a norma general, és sorprenent i agraït per als cuidadors!

Per saber si el nostre nadó (recent nascut o no) ha de fer un pipi o una caca, hi ha diferents “aproximacions”. Aquí us en vull parlar de tres de diferents:

  • Podem buscar conectar amb la nostra intuïció.
  • Podem observar-lo amb atenció durant un temps prolongat per determinar els signes que ens dóna abans de fer la seva necessitat.
  • Podem començar per oferir-li fer les seves necessitats en un lloc triat per nosaltres de forma proactiva seguint certa lògica segons cada edat (un recent nascut pot fer més de 10 pipis diaris, mentre un infant d’un any potser en farà cada 1-3 hores).

La combinació de totes tres sembla la forma més raonable per començar a embarcar-nos-hi per primer cop. Tot i així, cada família pot optar per als seu model preferit i combinar aproximacions segons les necessitats familiars.

La majoria de nadons, quan els tenim als braços, mostren clarament la seva necessitat per no mullar al seu cuidador.

Sobre la intuïció es poden dir moltes coses, però cada cuidador tindrà la seva pròpia intuïció i una forma de conectar-hi. Jo sentia l’escalfor del pipi sobre meu cos si tenia l’Akai als braços o al fular. En realitat, encara no l’havia fet i si li oferia en aquell moment o poc després, normalment feia el seu pipi tranquil i content a l’orinal. Altres vegades, em venia al cap com qualsevol altre pensament: “Ha de fer pipi.Naturalment, aquesta connexió no sempre hi és, perquè a vegades tinc el cap ple d’altres coses i no tinc la porteta de la intuïció “oberta”. A vegades, fins i tot funciona per telepatia! En Dani sempre se sorprenia quan li cridava per les escales cap al menjador: “Ha de fer pipi!” i ell, posant-lo a l’orinal, es quedava al·lucinat. Una altra informació molt interessant: La majoria de nadons, quan els tenim als braços, mostren clarament la seva necessitat (per exemple fent cops de peu) per no mullar al seu cuidador. És a dir, si estem mínimament atents a aquest tipus de senyal, un nadó no es farà gairebé mai un pipi a sobre dins el fular, la motxilla o als braços.

L’observació és una tècnica molt accessible per a tothom. Funciona molt bé durant els primers mesos de vida quan encara no hi ha molta mobilitat (0-6 mesos). Simplement necessitem un lloc calent i segur on deixar el nostra nadó estirat, al poder ser sense pantalons. També és important que hagi menjat i estigui tranquil en general. Un empapador a sota ens ajudarà a relaxar-nos i ens facilitarà comprovar si s’ha fet un pipi si ens hem despistat un moment.
Aleshores, podem començar a observar. Agafar-nos una hora sencera ens dóna una bona referència, generalment. Què fa el meu bebè? Quan fa pipi o caca, què ha fet abans de fer-ho? Mou les cames molt ràpid? Fa un crit? És diferent el seu comportament davant d’una necessitat i l’altra? Tot el que observem, ho podem apuntar si volem o simplement memoritzar-ho. Jo vaig determinar ràpidament que l’Akai feia un crit molt curt i agut quan tenia pipi durant els primers tres mesos. Malauradament, va deixar de fer-ho un bon dia i vaig haver d’adaptar-me novament. Benvinguts a la vida sense bolquers! 😉
També podem decidir reaccionar a un possible canvi d’actitud oferint-li l’orinal (o el recipient que haguem decidit) per veure què passa. Cada nadó és diferent, però cap d’ells es fa les necessitats a sobre sense avisar. Hi ha poques excepcions a aquesta regla que cal tenir en compte: Quan està distret, sobrepassat o emocionalment afectat per algun canvi vital, per exemple.

Si tens un nadó més gran, no et desanimis, pots trobar la formula que t’encaixa per observar-lo sense tenir por a embrutar casa teva o a molestar-lo. Pots posar-li un bolquer de tela i controlar-li de forma no invasiva cada x-temps o pots fer l’observació sense roba al pati o balcó de casa. Un altre truc per començar amb nadons que ja caminen és començar per oferir-los l’orinal just quan els treiem el bolquer per canviar-lo. Aquesta forma més aviat proactiva és molt indicada quan ens costa trobar temps per fer una observació prolongada i també val per als nadons de pocs mesos. De fet, segur que si ja portes temps canviant-li els bolquers al teu nadó, ja saps més o menys quantes vegades fa les seves necessitats i en quins horaris ho fa més o menys. Deixa’t sorprendre i confia en les seves ganes de cooperació!

3. Paciència, amor, respecte – deixa’t portar!

Aquest és l’apartat més curt d’aquest article, però per a molts cuidadors és el més difícil de cumplir:

Deixar-nos portar per l’experiència i no voler aconseguir res, sinó prendre’ns cada moment com a aprenentatge que fem juntament al nostre nadó.

Tenir paciència amb el nadó, sempre, sempre.

Tenir-la també amb nosaltres mateixos, perquè aquí estem aprenent tots!

L’amor és el nostre gran aliat al llarg de tota la vida, de tota criança, i aquí juga un paper importantíssim: Cada moviment, cada mirada, cada frase – “Tens pipi, potser?” – haurien d’estar plens d’amor, sense prejudicis o expecatives.

Un “no” sempre és un “no”, sigui expressat de forma verbal o no verbal. Un bebè que no es deixa seure a l’orinal no té cap necessitat o simplement té una altra bona raó per la qual no ens accepta la proposta. Respectem-lo!

Si ens respectem mutuament, i això inclou el respecte mutu entre els cuidadors que envolten al nadó, podem aprendre de forma relaxada i espontània.

Totes aquestes paraules sonen molt boniques i senzilles, però jo mateixa hi lluito cada dia. Amb la meva exigència (cap als altres i cap a mi mateixa), amb la meva impaciència, amb els baixons d’autoestima que a vegades fan que tracti pitjor als altres del que es mereixen. Per això, el més important és deixar-nos portar, respirar fons i acceptar que ni els nostres fills, ni les nostres parelles, pares, sogres ni nosaltres som perfectes. Som un equip que està provant una cosa nova i intentem gaudir-la! Recordem que el mètode sense bolquers no és un control d’esfínters precoç, sinó una forma de comunicar-nos amb el nostre nadó. Si no gaudiu l’aplicació del mètode, podeu parar o pausar l’intent en qualsevol moment. I mentre el gaudiu, seguiu prenent-vos cada accident o imperfecció de la mateixa forma que ens prenem una pluja inesperada a punt de sortir de casa: “Vaja! Està plovent. Vaig a buscar el paraigües.” 😉

Som-hi doncs amb la nova aventura sense bolquers! Estaré encantada de respondre qualsevol dubte que tingueu després de llegir l’article!

10 pensaments sobre “Començar el mètode sense bolquers en 3 passos

  1. Hola! Moltes gràcies pel teu article, m’ha anat molt bé llegir-lo! Des de que el Jan té dos mesos que estem fent el mètode, però no hem pogut ser del tot constants. Ara amb el confinament molt més i la veritat que és increïble! En uns dies ja farà 8 mesos, sempre li hem ofert fer pipi o caca cada certa estona o al fer el canvi de bolquer i el 80% de les vegades en fa. Caca ja fa molt que no se la fa a sobre. Fins ara hem utilitzat el wc O la pica (O algun gibrell) però com ja seu i aviat caminarà em preguntava quin orinal recomanes (millor amb respaldo?) I també quins bolquers de tela amb obertura frontal. Posar el bolquer està sent un drama darrerament… Utilitzem majoritàriament de tela, però són força antics (han passat per varis infants). N’he vist uns pull up fets a xina, serien aquests? I quants en compraries? Bé, ja he vist que deies que dedicaries un article sencer al tema!! Moltes gràcies de nou i enhorabona pel petit/a que ve de camí!

    M'agrada

    1. Hola Gemma! Moltes gràcies per llegir-me i per compartir la teva experiència. El confinament, és veritat que representa una gran oportunitat per avançar amb els nostres intents d’aplicar el mètode i m’alegro molt que us estigui resultant una experiència positiva com dius.
      T’enviaré un correu aquesta setmana amb algunes recomanacions de marques i tipus de bolquer que he fet servir per donar-te alguna idea. Estic mirant de contactar amb alguns especialistes en bolquers de tela d’aquí per saber si ells tenen material més adequat, però fins ara no hi ha sort i s’ha de comprar a l’estranger, majoritàriament.
      Salut i felices eliminacions 😉

      M'agrada

      1. Moltes gràcies Alina, Porto dies fent recerca jo també, però segur que tu fas millors troballes perquè hi entens més, és tot un món! També em sorgeix el dubte de quan començar a oferir orinal, de moment seguim amb wc o gibrell aguantant al nadó nosaltres mirant endavant amb els genolls a la panxa…

        M'agrada

      2. Hola Gemma, encara no us he enviat la info a tu i a l’Eric, perdoneu-me, vaig de bòlit. Però per respondre ràpidament a la teva última pregunta: oferir-li l’orinal o el vàter amb adaptador depen d’entrada d’una qüestió fisiològica i de desenvolupament: no posarem al nadó a l’orinal si encara no s’asseu ell sol, això és clar. Després, quan ja s’asseu i té més mobilitat en general, li pots començar a oferir i veure com reacciona. Seguint el mateix principi de comunicació que ja feu servir, segur que ell mateix et dirà si li agrada, si li va bé, si es pot relaxar o no… crec recordar que vam començar al voltant dels 9 mesos a asseure’l propiament a l’orinal. Una amiga meva ara ho està començant amb el seu nadó d’un any. A veure què m’expliques d’aquí un temps 🙂

        M'agrada

  2. gràcies Alina per l’article.
    a nosaltres ens sedueix l’idea d’intentar el mètode, i tant ! definitivament el millor bolquer és el que no existeix.

    ara tenim una nena d’un mes, fins ara ens n’hem sortit prou bé amb bolquers de tela de la marca pop in, però aviat li quedaran petits i justament ens arriba aquest article quan estàvem planificant la compra dels bolquers de la mida següent.

    així que si es possible, ens sumem també a la demanda d’aquest correu o article amb propostes sobre bolquers de tela amb obertura frontal i recomanacions d’orinals.

    M'agrada

    1. Hola Eric!
      I tant, us enviaré la info a la Gemma i a tu un cop la tingui recopilada, espero que per finals d’aquesta setmana. Com deia, ja faré un article sobre els materials i concretament els bolquers, però per sortir del pas us la faig arribar així i estem en contacte per qualsevol dubte que tingueu.
      T’animo molt a provar-ho, quan vulgueu i us sentiu a gust per fer-ho. És una meravella i trobo que durant els primers mesos de vida, quan encara estem en fase de “gestació extrauterina”, estableix una comunicació molt bonica entre bebè i pares. I de totes formes, estem pendents en cada moment de les necessitats (menjar, dormir, fred, calor..) que té, oi? Doncs, aquesta n’és una altra 🙂 Una abraçada!

      M'agrada

  3. Hola Alina! Gracies per compartir la teva experiència. I a mes m.encanta i estic d.acord en tot el que dius. Jo tinc un bebe de 11 mesos i ho hem fet des del naixement. Utilitzem sempre bolquers de tela, i fem servir una gasa plegada en forma rectangular i un cobertor molt finet impermeable amb velcro. Es un sistema senzill i rapid de posar i treure tantes vegades al dia. Els primers 5 mesos utilitzavem una gibrelleta petita (tres repartides per la casa), o la pica. I des dels 5-6 mesos un orinalet petit. Esta sent una experiencia brutal! Es crea una unio molt bonica i sobretot veure.l ara ja mes grandet com es mira el pipi i la caca de l.orinal quan ha acabat i li produeix molta curiositat. Si que es veritat que de mes bebe era mes facil (pillavem totes les caques i mullava 1 o 2 bolquers al dia). Pero a mesura que ell ha dormit menys de dia i esta mes actiu i distret i mes estones separat de mi, acaba fent uns 4 o 5 pipis al bolquer. Es algo que des de casa hem anat vivint amb naturalitat i sorpresa agradable per resultats: bebe mes satisfet, menys bolquers a rentar, i no haver de rentar cul i genitals despres de les caques! (Ara si algun dia puntual fa caca al bolquer ens adonem de lo net que es l.orinal, jeje). Sempre explico a les mares la meva experiencia perque s.animin a provar. Fa temps que vull plasmar.ho en un blog però no trobo el temps per fer.ho. Així que gràcies per fer.ho tu.
    Si que tinc un dubte, i és com ho feies fora de casa amb un bebè de 1 any. A casa s.ha acostumat tant a l.orinal, que ara quan sortim a fora (quan sortiem abans del confinament, vull dir…) i el poso a l.exterior o en una pica (si estava en un restaurant) a fer pipi agafant.lo com quan era mes petit estira les cames i no vol, a no ser que tingui molt de pipi, que sol ser quan es desperta. Per que no em veig anant amb l.orinal a tot arreu…
    Moltes gracies !
    Nuria

    M'agrada

    1. Hola Nuria, moltes gràcies per compartir la teva experiència 🙂 Tots els comentaris que rebo són l’aliment que necessito per seguir escrivint sobre el tema!! És ben bé que si aconseguim fer circular el nostre testimoni per tot arreu, començarà a conèixer-se més i millor aquesta pràctica.
      Per respondre la teva pregunta: no és un tema fàcil i nosaltres també vam tenir problemes amb la sortida de casa a partir de certa edat. El que vaig acabar fent és tenir sempre alguna joquina per distreure’l o un llibre, per exemple, que li posava a la pica o a la cisterna del vàter dels llocs. A vegades anava amb un adaptador de WC plegable, perquè ben assegudet al vàter s’ho prenia millor. En tot cas, si hi ha un arbre o un camp aprop, sempre és on m’ha funcionat millor i ell ho acceptava millor. Costa una mica, perquè a ciutat la gent pot mirar-te estranyada. Però jo sempre tenia preparat el discurs “i els gossos sí poden fer-ho a tot arreu?”, però mai l’he hagut d’aplicar. 😉 En tot cas, aquí també, tot passa, tot es transforma, tot són fases… ara estem arribant als 2 anys i ja no tinc cap dels problemes que tenía fa un any. Espero que et serveixi!

      M'agrada

  4. Que bé trobar el teu blog!! Vaig conèixer aquest mètode quan la meva filla tenia pocs mesos, vaig pensar la gent que fa això està boja!! Com pot fer-ho? Els primers mesos per a mi van ser un gran repte i no tenia espai mental per proposar-me’n un altre. Ara la nostra filla té 11 mesos i em torna a venir la idea al cap, hi vaig pensant des dels sis però llavors vaig llegir que és quan comença a ser més difícil. Tinc una amiga que ho està fent, i que m’ha passat el teu blog, i penso que qui sap, potser és possible. Tens info sobre què fer per començar amb nadons més grans? És viable? Es tracta potser de fer el mateix que amb els més petits? Moltíssimes gràcies!!

    M'agrada

    1. Hola Núria, començar és viable a qualsevol edat, però canvien les condiciones i el tipus de plantejament que ens hem de fer.
      Abans de començar o durant el procés, t’hauries de preguntar:

      – Quant temps real tinc per dedicar atenció plena a la meva filla?
      El resultat és el temps que podràs dedicar a la pràctica. No esperis més de tu mateixa, no cal!

      – Quin és el meu nivell de tolerància a situacions “d’accidents” – ON i QUAN em puc permetre que s’ho faci a sobre i ON i QUAN no m’ho puc permetre?
      La resposta t’indica quin tipus de material – bolquers, protectors, empapadors… – necessitaràs depenent de la situació i, més important: No intentis forçar una situació que al cap i a la fi et provocaria estrès – acceptem els límits amb total naturalitat.

      – Quant temps passa amb mi / quant temps passa amb altres – aquestes altres persones estarien disposades a seguir la pràctica?
      És molt individual i aquí també, per la meva experiència, més val acceptar els límits i no ser exigent amb els altres, perquè el nadó ho percep i li pot negativitzar l’experiència. El més important sembla ser – segons diferents autores que han escrit sobre el tema – que hi hagi una constància: SEMPRE sense bolquers amb la mama, SEMPRE sense bolquers al matí, SEMPRE sense bolquers a la tarda, etc…

      Altres coses a tenir en compte…

      Als 11 mesos està a punt de canviar de “fase”, segurament. No sé si ja es desplaça caminant, per exemple? Aquestes situacions de grans canvis a la vida del nadó sempre tindran impacte a la pràctica sense bolquers i és important afrontar-los amb calma i respecte. Si hem de parar durant uns dies, una setmana o dues, ho fem. Ho dic perquè és habitual que quan aprenen a desplaçar-se i tenir més mobilitat rebutgin el fet de ser “agafats” per posar-los a fer les necessitats.

      – Molta comunicació verbal i no verbal i respectar la decisió del nadó són importants.
      – També són més exigents en general a aquesta edat. Necessiten canvis de lloc per fer les necessitats: Siguem creatius! La pica, el WC, l’orinal, un arbre, una gibrella…
      – Si fa calor – anar despullat és el millor per la seva percepció de les necessitats, i super pràctic!
      – Seguim oferint, però no insistint.

      Aquests són alguns pensaments que tinc… seguim en contacte i m’expliques com et va!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this:
search previous next tag category expand menu location phone mail time cart zoom edit close